Veure bé amb cada ull no significa veure bé amb els dos

És una de les situacions que més desconcerta als pacients. Passen la revisió, llegeixen sense dificultat l’última línia del panell amb cada ull per separat, els diuen que la seva vista és correcta, i no obstant això segueixen amb mal de cap al final de la jornada, se salten línies en llegir o noten que les lletres s’ajunten després d’una estona.

L’explicació sol estar en alguna cosa que aquest examen no mesura. L’agudesa visual avalua quant veu cada ull. La visió binocular avalua com treballen els dos junts.

Què és exactament la visió binocular

Els nostres ulls capten dues imatges lleugerament distintes i el cervell les fusiona en una sola, amb profunditat i relleu. Perquè aquest procés funcioni, tots dos ulls han d’apuntar al mateix punt, enfocar de manera coordinada i sostenir aquest esforç el temps que faci falta.

Quan aquesta coordinació falla, l’agudesa visual pot continuar sent perfecta. El que apareix és un quadre de símptomes que rares vegades s’atribueix a la vista.

Els símptomes que solen passar desapercebuts

• Mal de cap frontal o al voltant dels ulls al final del dia o després de llegir.
• Cansament ocular desproporcionat amb la tasca realitzada.
• Perdre la línia en llegir, saltar-se línies o rellegir el mateix paràgraf.
• Visió doble ocasional, sobretot amb cansament, que desapareix en parpellejar o en tancar un ull.
• Necessitat d’acostar-se molt al paper o a la pantalla.
• Dificultat per a mantenir la concentració en tasques de prop, que en nens es confon sovint amb falta d’atenció.
• Malaptesa en calcular distàncies, en esports de pilota o en aparcar.

En la infància això té una conseqüència afegida: un nen amb un problema de visió binocular no diu que veu malament, perquè per a ell sempre ha vist així. El que fa és evitar la lectura, cansar-se abans que els seus companys o distreure’s. I el problema acaba interpretant-se com una qüestió de conducta o de rendiment.

Com s’estudia

L’estudi de la visió binocular requereix proves específiques que no formen part d’una revisió rutinària: valoració de l’alineació ocular en diferents posicions de mirada, mesura del punt pròxim de convergència, estudi de les reserves de vergència, avaluació de la relació entre enfocament i convergència, i mesura de l’estereòpsia, que és la capacitat de percebre profunditat.

En INOF aquest estudi es completa amb registre objectiu del moviment ocular, que permet documentar com es comporten realment els ulls durant la lectura o el seguiment d’un objecte en lloc de dependre només del que el pacient refereix.

Quin tractament té

Depèn de la troballa. Pot resoldre’s amb una correcció òptica adequada, amb prismes incorporats a les ulleres, amb un programa de teràpia visual dirigit a entrenar la coordinació i la capacitat de sostenir l’esforç, o, quan existeix una desviació estructural darrere, amb tractament de l’estrabisme subjacent.

L’important és que el diagnòstic calgui abans de decidir, perquè tractaments correctes aplicats a diagnòstics equivocats no funcionen.