Sis senyals que el seu fill no veu bé

Setembre és el mes en què més consultes d’oftalmologia infantil s’obren, i no és casualitat. Durant l’estiu un nen viu a l’aire lliure, mirant des de lluny, sense exigència sostinguda de prop. Quan comença el curs apareixen la lectura, la pissarra, els deures i les hores d’atenció mantinguda, i el que estava compensat deixa d’estar-lo.

El problema és que un nen gairebé mai diu que veu malament. No té amb què comparar: per a ell, així és com es veu. Per això convé saber quins senyals delaten una dificultat visual.

Els sis senyals

• S’acosta molt. Al paper, al llibre, a la pantalla o a la televisió, de manera sistemàtica i no puntual.
• Fa l’ullet, arrufa les celles o inclina el cap. Tancar un ull per a veure millor o adoptar sempre la mateixa posició del cap no és un tic: és una estratègia per a compensar.
• Es cansa o es distreu amb la lectura. Comença bé i als deu minuts s’aixeca, perd la línia o se salta paraules. Amb freqüència s’interpreta com a desinterès.
• Es queixa de mal de cap en tornar del col·legi. Sobretot si és frontal o al voltant dels ulls, i es repeteix els dies de més càrrega de treball de prop.
• Es frega els ulls amb insistència o parpelleja molt. Especialment després de tasques de prop prolongades.
• Té malaptesa en calcular distàncies. Li costa atrapar la pilota, ensopega en baixar escales o xoca amb els marcs de les portes.

A això s’afegeix un senyal que els pares detecten de seguida i que requereix valoració sense demora: que un ull es desviï, encara que sigui de manera ocasional o només quan el nen està cansat. Passats els primers mesos de vida, una desviació ocular mai és normal i no es corregeix sola amb el temps.

A quina edat convé revisar

La recomanació general és una primera revisió oftalmològica entorn dels tres o quatre anys, abans de començar l’etapa de lectura, encara que no hi hagi cap símptoma. I abans si existeixen antecedents familiars d’estrabisme, ull vague o defectes de graduació elevats, o si s’observa qualsevol dels senyals anteriors.

El motiu és que bona part del desenvolupament visual succeeix en els primers anys. Detectar a temps un ull amb menys visió permet tractar-lo mentre el sistema visual encara respon bé, i aquesta finestra no es manté oberta indefinidament.

Quina diferència hi ha amb la revisió del col·legi o l’òptica

Els cribratges escolars i les revisions en òptica compleixen una funció útil de detecció, però mesuren fonamentalment agudesa visual. Una revisió oftalmològica pediàtrica completa inclou a més l’estudi de la graduació sota condicions controlades, l’exploració de l’alineació ocular i de la motilitat, la valoració de la visió binocular i de la percepció de profunditat, i l’examen del fons d’ull.

Són coses distintes, i la primera no substitueix a la segona.