L’estrabisme també es corregeix en l’edat adulta
Existeix una idea molt estesa, i equivocada, que l’estrabisme és un assumpte de la infància i que, passada una certa edat, ja no hi ha res a fer. Molts adults arriben a la consulta després d’anys convivint amb una desviació ocular perquè en el seu moment algú els va dir que era tard, que l’operació era només estètica o que l’ull desviat no tornaria a veure.
Cap de les tres afirmacions se sosté avui. L’estrabisme de l’adult s’estudia i es tracta, i en la majoria dels casos es pot corregir amb resultats estables.
No és només una qüestió d’aspecte
La correcció d’una desviació ocular en l’adult persegueix objectius funcionals que sovint pesen més que l’estètic:
- Eliminar o reduir la visió doble. Quan l’estrabisme apareix en l’edat adulta, el cervell ja no és capaç de suprimir la imatge de l’ull desviat, i el resultat és una diplopia que interfereix en la lectura, la conducció i el treball.
- Corregir posicions anòmales del cap. Algunes desviacions obliguen a inclinar o girar el coll de manera permanent per a buscar la posició en la qual es veu millor, amb les conseqüències cervicals que això comporta.
- Recuperar camp visual. En determinades desviacions, alinear els eixos amplia el camp visual útil.
- Recuperar visió binocular en part dels casos. No sempre és possible, i depèn de la història del pacient, però l’objectiu es planteja i s’explora abans de decidir.
A això s’afegeix l’impacte en la vida social i laboral, que els pacients descriuen amb freqüència i que la literatura mèdica reconeix des de fa anys com un motiu legítim d’indicació quirúrgica.
Quines opcions existeixen
No tot estrabisme s’opera. L’estudi previ determina quina de les següents vies correspon, i a vegades es combinen:
- Correcció òptica i prismes incorporats a les ulleres, que en desviacions petites o intermitents poden ser suficients.
- Toxina botulínica aplicada sobre el múscul, útil en determinades desviacions i com a eina diagnòstica abans de plantejar cirurgia.
- Cirurgia dels músculs extraoculars, que actua sobre la musculatura que mou l’ull i no sobre l’interior del globus ocular.
Què esperar de la cirurgia
És una intervenció sobre la superfície de l’ull i la seva musculatura, ambulatòria en la majoria dels casos. La recuperació cursa amb enrogiment i molèsties durant els primers dies, i la reincorporació a l’activitat habitual sol ser ràpida. Com tota cirurgia, té indicacions, límits i possibilitat de retoc en un percentatge de casos, i tot això ha d’explicar-se abans amb el pacient davant de l’exploració.
El que no hauria d’ocórrer és que algú renunciï a consultar per una informació desactualizada.
Quan demanar una valoració
Si té una desviació ocular des de la infància que mai s’ha tractat, si ha reaparegut una desviació antiga, o si ha aparegut una nova en l’edat adulta, la recomanació és sol·licitar una valoració especialitzada. Si la desviació ha aparegut de manera brusca, acompanyada de visió doble, mal de cap intens o caiguda de la parpella, no esperi a la consulta: acudeixi a urgències de l’hospital més pròxim.