Visió doble: quan cal actuar immediatament

Veure dues imatges d’un mateix objecte és un símptoma que espanta, i amb raó. La diplopia pot deure’s a causes banals i perfectament tractables, però també pot ser la primera manifestació d’un problema neurològic que requereix atenció immediata. Distingir un cas de l’altre no sempre és possible des de casa, però hi ha criteris que ajuden a decidir amb quina urgència actuar.

Primer, una prova senzilla

Tapi’s un ull. Si la visió doble desapareix en tapar qualsevol dels dos, es tracta d’una diplopia binocular: el problema està en la coordinació entre tots dos ulls. Si persisteix amb un ull tapat, és una diplopia monocular, la causa de la qual sol estar en el propi ull, per exemple en la còrnia o en el cristal·lí, i que en general revesteix menys urgència.

L’observació és útil per a orientar, no per a diagnosticar. Anoti-la i comuniqui-la, perquè és una de les primeres preguntes que se li faran.

Quan acudir a urgències sense esperar

Acudeixi a urgències de l’hospital més pròxim, immediatament, si la visió doble apareix de manera brusca i s’acompanya d’algun d’aquests signes:

• Mal de cap intens, distint dels habituals o d’instauració sobtada.
• Caiguda d’una parpella, especialment si s’associa a una pupil·la més dilatada que la de l’altre ull.
• Feblesa o pèrdua de sensibilitat en una part del cos, o desviació de la comissura de la boca.
• Dificultat per a parlar, per a articular o per a empassar.
• Inestabilitat, mareig intens o dificultat per a caminar.
• Dolor ocular important, amb l’ull vermell o protrudit.
• Antecedent recent de traumatisme cranial.

Davant qualsevol d’aquests signes no demani cita: acudeixi directament a urgències hospitalàries. La rapidesa importa.

Quan s’estudia en consulta programada

Quan la visió doble apareix de manera progressiva, intermitent o vinculada al cansament, sense cap dels signes anteriors, procedeix una valoració especialitzada programada. És el cas, entre altres, de la diplopia que només es nota al final del dia, de la qual apareix únicament en mirar en una direcció concreta, o de la qual acompanya a una desviació ocular antiga que ha empitjorat.

També la diplopia que apareix després de la cirurgia d’una cataracta, o en canviar d’ulleres, o en el context d’una alteració tiroidal ja coneguda, requereix estudi encara que no sigui urgent.

Què s’estudia

La valoració inclou l’exploració de la motilitat ocular en totes les posicions de mirada, la mesura de la desviació en cadascuna d’elles, l’estudi de la funció de cada múscul, l’exploració pupil·lar i palpebral i l’examen del fons d’ull. En funció de les troballes pot ser necessària una prova d’imatge o una analítica, i coordinar el cas amb neurologia, endocrinologia o altres especialitats.

L’objectiu no és només alleujar la visió doble, sinó identificar per què s’ha produït.

Quin tractament té

Depèn enterament de la causa. Quan la diplopia obeeix a una alteració de la motilitat, el maneig pot passar per prismes incorporats a les ulleres, per oclusió temporal per a fer suportable la fase aguda, per toxina botulínica o per cirurgia dels músculs oculars quan la situació s’ha estabilitzat. Moltes paràlisis oculomotores milloren de manera espontània en els primers mesos, per la qual cosa la cirurgia sol plantejar-se una vegada transcorregut aquest període d’observació.